Es poden diferenciar fins a 4 models o tipus de reconstrucció històrica existents avui en dia i que responen a objectius i finalitats diferents, sovint complementaris.
En aquest model les escenificacions i representacions històriques estan pensades per al gran públic que s'acosta als certàmens, festivals i esdeveniments diversos amb curiositat i ganes d'aprendre una mica de la seva història. En aquest primer model, possiblement el més extens avui en dia entre els grups catalans, les escenificacions, els diàlegs o les explicacions, a banda de mantenir el rigor i qualitat acadèmica, han de preveure que un públic heterogeni observa l'espectacle, que el seu coneixement previ de la temàtica que es recrea pot ser molt escàs i que la capacitat de mantenir la seva atenció no és il·limitada.
Les possibilitats educatives de la reconstrucció històrica són un dels seu grans al·licients. Els alumnes sovint troben feixucs els museus d'història on sovint cal llegir uns llarguíssims textos en plafons o, al contrari, cal llegir gairebé amb lupa unes etiquetes minúscules al peu dels objectes exposats en vitrines. En una reconstrucció històrica l'alumne viu en primera persona la història i n'esdevé el coprotagonista. A més a més, nombrosos grups de reconstrucció històrica ofereixen tallers que permeten experimentar als alumnes amb els materials, estris, utensilis, etc, que se'ls ensenyen.
Uns bons exemples de fer de la reconstrucció històrica un recurs i complement educatiu el constitueixen les següents iniciatives catalanes:
L'arqueologia experimental, tal i com se l'anomena avui dia, va arrencar amb força durant els anys 60 i 70 del segle XX. El seu objectiu era i segueix sent comprendre la tecnologia i la tècnica del passat, reproduint les eines i utensilis a partir de les restes i troballes arqueològiques, però també a partir de textos d'autors més o menys contemporanis. Reproduint una arada o fent una replica d'un trirrem grec els arqueòlegs poden arribar a comprendre millor com es llauraven els camps o com era la navegació en èpoques remotes.
L'arqueologia experimental permet la revisió, la verificació o, al contrari, el desestiment d'hipòtesis i teories que fins ara s'havien considerat vàlides o inqüestionables.
Una de les persones que més en sap d'experimentació arqueològica és l'enginyer i topògraf de professió Isaac Moreno Gallo.
La reconstrucció històrica és un fenomen clarament en expansió. I no només pel que fa a l'aparició de nous grups o l'abast de nous períodes històrics, sinó perquè constantment s'exploren nous ventalls i iniciatives relacionades amb aquest fenomen social.
Una de les noves possibilitats que ofereix la reconstrucció històrica està relacionada amb la seva capacitat d'atracció turística o de destí de vacances. Aquesta reconstrucció històrica com a recurs turístic és el quart model existent.
Certament, les fires i jornades de reconstrucció històrica atrauen gent que s'hi desplaça com a turistes de cap de setmana o d'una sola jornada, sovint amb l'únic objectiu d'assistir a una escenificació històrica. Tanmateix, es destaquen en aquest apartat diverses iniciatives turístiques que tenen com a eix central la reconstrucció històrica o bé que es revaloritzen gràcies a la reconstrucció històrica.
La importància i possibilitats de l'anomenat turisme arqueològic, especialment algunes experiències innovadores en la gestió de museus per al desenvolupament rural o les rutes arqueològiques, ja va ser el tema central del II Congrés Internacional sobre Turisme Arqueològic celebrat a Barcelona l'any 2006.
També la Xarxa de Turisme Arqueològic, un projecte impulsat des de Catalunya l'any 2004 i que agrupa professionals de l'àmbit de l'arqueologia i del sector turístic amb la coordinació de la Fundació Bosch i Gimpera, treballa per fomentar i promoure el turisme lligat a l'arqueologia i la història, en tots els seus àmbits (jaciments, museus, festes històriques, etc).
Tanmateix, les iniciatives existents a Catalunya en aquest camp estan encara a les beceroles, sobretot si es comparen amb algunes de les experiències més innovadores del conjunt d'Europa.