Introducció

L'acurada reconstrucció de fets, episodis, equipament o vestuari d'una època ja passada és un costum almenys tan antic com la Roma clàssica on ja s'escenificaven antigues batalles al Colisseu. També la Guàrdia Pretoriana dels diversos emperadors romans vestien a l'antiga manera "republicana", malgrat s'anessin succeint amb els anys nous costums en el vestir. Ja avançant en el temps, són ben coneguts per tothom els anomenats "Beefeaters", els 35 guàrdies que, encarregats des del 1485 de vigilar els presoners de la Torre de Londres i les joies de la Corona Britànica, segueixen vestint com en l'època de la dinastia Tudor (segles XV-XVII). O, per últim, els 100 soldats de la Guàrdia Suïssa que custodien el Vaticà des de l'any 1506 conserven els vestits renaixentistes i les alabardes com a arma característica.

Avui en dia, però, la reconstrucció històrica va molt més enllà d'aquests exemples anecdòtics o folklòrics. La reconstrucció històrica és un fenomen social en el qual hi participen de forma voluntària i entusiasta milers d'actors o figurants, gairebé sempre amaters, que esmercen i dediquen les seves hores de lleure i oci en recrear vestits, utensilis, joies, música, armes, etc, d'èpoques ja passades per tal d'escenificar i rememorar episodis històrics, batalles o situacions de la vida quotidiana que s'esdevenien en l'antiguitat.