Després de la revolta fallida del 1640 (Revolta del Segadors) i que cal emmarcar en l'episodi europeu de la Guerra dels Trenta Anys, les institucions catalanes varen aprofitar un nou conflicte d'escala internacional per forçar un cop de timó en la política espanyola. No amb l'objectiu de constituir-se en un Estat propi, sinó amb la voluntat de fer d'Espanya un Estat més a la mida i aspiracions dels catalans. El resultat va ser just el contrari.
L'anomenada Guerra de Successió comença l'any 1700 amb la mort sense descendència de Carles II, monarca de la Corona Espanyola. El testament reial designava com a nou hereu el príncep Felip, nét de Lluís XIV. La Corona Espanyola passava, doncs, de mans austriacistes (els Habsburg o casa dels Àustria) a mans borbòniques. La sorprenent decisió del darrer monarca dels Àustria va provocar la guerra entre les potències europees per l'hegemonia en el continent, i va desfermar una llarga guerra entre els regnes hispànics.
Varen prendre part en la Guerra de Successió un primer bàndol constituït per la Gran Aliança de l'Haia, una coalició formada per Anglaterra, les Províncies Unides dels Països Baixos, l'Arxiducat d'Àustria i Portugal que, desitjosos de mantenir a ratlla el Regne de França, van fer costat al pretendent de la casa dels Habsburg, l'arxiduc Carles d'Àustria. El regne d'Aragó -és a dir, Aragó, Catalunya, València i les Balears, també es va decantar per l'aspirant de la casa dels Àustria, amb l'esperança de canviar la seva situació d'ofec dins la monarquia espanyola.
L'altre bàndol, els partidaris de Felip de Borbó, eren França, vaixell insígnia de l'absolutisme i el centralisme, i el regne de Castella.
La Guerra de Successió va acabar desastrosament per al regne d'Aragó i, especialment, per als territoris de parla catalana, ja que amb l'arribada de la dinastia borbònica tot Espanya es va uniformitzar sota les lleis de Castella.
La Festa Barroca de Moià gira al voltant de l'emblemàtica figura de Rafel Casanova, fill del municipi i Conseller en Cap de Barcelona durant la batalla final de la Guerra de Successió (1714). Es tracta d'una Festa que ja ha arribat a la seva cinquena edició (2007) i en la qual s'hi recreen escenes que ens retornen a principis del segle XVIII:
El programa d'actes inclou alguns actes més festius i populars com una cercavila, passejades en cavalls i burros i un mercat d'ambientació d'època. Malgrat això, es tracta d'una Festa amb una motivació històrica clara, amb molt de rigor i amb molt d'entusiasme per part dels mateixos veïns de Moià que hi participen com a actors.
L'edició del 2007 va incloure també un homenatge al general Basset, cap dels Maulets valencians (milicians no regulars partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria) i general en cap dels Cos d'enginyers i artillers de Barcelona durant el setge de la ciutat.
En només 5 anys la Festa ja s'ha consolidat i comença a ser un referent al país, amb la implicació del Museu d'Història de Catalunya en algunes de les activitats.