La Festa dels Firals de Bellvís gira al voltant de l'anella de Cal Bufalà. Cal Bufalà era una casa amb títols nobiliaris i amb la prerrogativa del dret d'asil. És a dir, podien acollir a casa seva les persones fugides de la justícia que arribaven a temps de tocar l'anella de la picaporta de la casa. En cas d'haver de ser jutjades, el senyor de Bufalà els defensava creient en la presumpció d'innocència.
La festa se situa a l'any 1637, just abans de la revolta popular coneguda com la Guerra dels Segadors.
Del 1618 al 1648 Europa va patir la Guerra dels Trenta Anys. Fou una guerra lliurada principalment a l'Europa central i, inicialment, es va tractar d'un conflicte religiós entre catòlics i protestants. Tanmateix, el motiu central de la guerra fou la disputa entre les potències europees per aconseguir l'hegemonia. En aquest sentit, les dues branques catòliques de la família dels Habsburg o Àustries (l'Espanyola i l'Austríaca o Imperial) van enfrontar-se als prínceps protestants alemanys, a les Províncies Unides dels Països Baixos i, successivament, a Dinamarca i Suècia. La derrota sueca va precipitar l'entrada en la guerra de França l'any 1635 que, sota Richelieu, rivalitzava amb la Monarquia Espanyola per l'hegemonia a Europa. L'any 1637 el comte-duc d'Olivares va portar a terme una campanya contra la fortalesa de Leucata, contestada amb l'ocupació francesa dels castells catalans de Salses i Òpol el 1639.
El gener de 1640, un exèrcit format per Terços i voluntaris catalans va recuperar Salses. Les tropes reials castellanes (uns 10.000 homes) van ser repartides per les comarques nord-orientals i litorals de Catalunya. Les queixes pels excessos en els allotjaments van començar tot seguit ja que els soldats pretenien ser mantinguts pel poble. El suport de les institucions catalanes a la protesta va provocar la detenció de consellers de Barcelona i del diputat militar. Però la revolta va generalitzar-se, amb avalots i enfrontaments que s'escamparen per bona part de Catalunya fins que, el 7 de juny, diada de Corpus, el clima d'insurrecció ja era total.
Malgrat que el trencament amb la Monarquia Espanyola semblava inevitable, les tropes castellanes, després d'unes primeres derrotes com el fallit setge de Barcelona (1641), la pèrdua de Roses (1645) o la pèrdua de Tortosa (1648) entre d'altres, varen acabar imposant-se en tots els fronts de batalla, mentre que el combinat de forces franco-català reculava arreu. Barcelona va rendir-se finalment l'any 1652.
Anteriorment, l'any 1648, s'havia signat la Pau de Westfalia entre les potències europees i, per últim, el 7 de novembre del 1659 se signava el Tractat dels Pirineus, la pau entre Espanya i França.
Aquest episodi va suposar la mutilació de Catalunya amb la cessió a França del Roselló i part de la Cerdanya, l'inici del declivi espanyol (pèrdua de Flandes, Portugal, etc) i l'entronització de França com a nova potència emergent.
La Festa dels Firals de Bellvís s'allarga dos dies i s'ofereixen representacions teatrals sobre la història de Cal Bufalà, escenificacions de la retirada de les tropes reials castellanes, etc. Hi ha una estructura fixa de la Festa, i cada any s'incorporen esquetxos nous per mantenir l'interès (caminada amb torxes fins el nucli dels Arcs, bateig de l'hereu de cal Bufalà, etc).
D'aquesta festa cal destacar-ne la participació creixent d'un nombre important de gent del poble i la qualitat de l'espectacle que s'ofereix.
L'anella encara existeix i actualment es troba a Barcelona en una casa dels descendents de la família.